sábado, 8 de diciembre de 2007

Llavors tu, simplement


Mishima aconsegueix que la més bonica de les cançons tingui notes agredolces i gust a ferro rovellat. Et fa dubtar de si tot ha sigut amor o ironia. I en el fons ja està bé que no totes les cançons siguin blanques i negres. Reivindiquem les mitges tintes i tota la paleta cromàtica dels grisos uniformes, grisos asfalt, gris núvol o gris metall.


2 comentarios:

Eduard Gras dijo...

estic orgullós de ser en bona part culpable d'aquest post.

Andreä dijo...

:)

viscä