jueves, 17 de enero de 2008

Culpa a mis circunstancias o Crónicas de Caprichos (Apolo)

Crónica del Mai a la vida


Una taula rodona i menuda, un bon ví, dos o tres ampolles d'aigua i un parell de guitarres. Aquesta és la situació que veiem dalt de l'escenari, a sota unes quantes taules de vermut i unes quantes més cadines recren un bon ambient de sobretaula. I de fet, aquesta és la proposta de concerts acústics de petit format que els de la Sala Apolo han volgut incloure dins del seu repertori de Caprichos de Apolo. Un format que els hi va a les mil maravelles al Santi Balmes, de Love of Lesbian, i al Rubén Pozo de, El Chico Con la Espina En El Costado. Dos dels millors músics del panorama autócton que es reuneixen per tocar junts el millor de cada repertori.

Fins aquí es la descripció més aviat formal o formalista del que objectivament (deixant clar que l'objectivitat no existeix) va ser aquesta trobada del passat dimecres 16 de Gener.
La subjectivitat s'amaga darrera de la cadira del Santi per on sobresurt un petit piano infantil ( - Papa on està el piano que fa soroll? - Doncs el crio de ton pare té la robat) i si ens hi fixem més la podem trobar a l'artilugi indefinit (mig teclat mit tableta gráfica) que el Rubén es treu de la mániga i estrena en directe.

Com si es tractes d'un partit de tenis els dos cantants van repassant el millor de cada una de les bandes en les que hi participen: No te puedo hacer feliz, Universos Infinitos, Carretera i fins i tot una versió acústica de Marlene. Senyors tot un luxe de concert íntim, amb acudits (Pobre Gallardón te han hecho la piruleta.....Vaya Hijos de Puta), amb versions d'Antonio Vega, Antonia Font, i un especial tema extret de la banda sonra de Mary Poppins, el deshollinador, entre d'altres. El vi va boca avall i les cançons es multipliquen en acords i dobles veus. Comencen els primers galls per part de la part lèsbica de la relació, i el pobre noi espinat s'emociona cada cop més amb els sons extrasensorials del piano de joguina.

Amb la perspectiva d'algú que acaba de veure un concert que l'ha fet feliç, no es pot anar gaire lluny, ho assumeixo, ara de moment, vaig a dormir i demà ja serà un altre dia. I la crònica acabada romandrà tranquil·la i pacient a les coordenades del Mai a la vida.

No hay comentarios: