sábado, 26 de abril de 2008

# 115

... estic trist i content, com sempre, tot és al lloc que li toca, el Tot està perfectament en sincronia, el preu són els petits sacrificis com els festucs tancats i els principis de les pistes d'aterratge, i també dràsticament necessaris perquè el Ser funcioni, la Gran Incògnita, tu i jo som dos pistaxos tancats, podria ser molt pitjor, jo sóc un pistatxo tancant convençut i solitari, avui estic lúcid i ho entenc tot perfectament, la meva missió a la terra és ser el que som, ser qui som, ja t'ho vaig dir "jo no som un altre, jo som jo" també vaig voler saber si tu eres tu, "sí" vares contestar, ara ja ho sabem, ara ja ho sé, seguiré la corrent, seré l'àtom passiu, i no pens força pus mai més cap situació, fin.


Joan Miquel Oliver en El misteri de l'amor.

No hay comentarios: