sábado, 17 de mayo de 2008

Quatre línies de Mishima al Auditori

Suposo que quan esperes amb més ganes una cosa, més proper estas a la decepció. I aquest escrit tampoc pretén ser una crònica ni molt menys (si voleu cróniques parleu amb en Sally), simplement són quatre línies del que em va semblar la nit.

Ahir van tocar Mishima al Auditori, i de fet, ara que hi penso ells, com a grup, van estar en la seva línia, potser amb una cervesa tot hagués canviat una mica, però bé, la decepció va venir per part de l'Auditori que pel meu gust no va gauidr del millor so possible. A dalt a platea, cada cop que cantava el Carabén es sentia una petita distorsió, un sorroll molest que per moments et feia desconectar del concerts (oju! que això és el pitjor que et pot passar). Per una altre banda, els convidats van ser força irregulars: els temes en què l'Helena Miquel va cantar van sonar forçats i encaixats amb calçador, en contraposició Miqui Puig va sonar fi i elegant com sempre, ja per últim, la secció de vent que va fer les delicies de molts de nosaltres.
Per la resta bé, sentir algunes cançons que mai han tocat en directe s'agraeix i més si acaben amb Beautiful drunk (intueixo que aquest no és el seu nom real, pero és el nom amb el que jo em conec la cançó xd)

4 comentarios:

OvV dijo...

beautiful drunk n'és el títol...
i malgrat les petites imperfeccions del so vaig gaudir molt d'aquest concert, encara gaudeixo de la sensació que em va abraçar tota la vetllada, aquella on sembla que els peus resten a uns dos o tres dits del terra...
petons de dissabte treballador.

Muntsa dijo...

És molt cert que quan més esperes d'algo més aprop estàs de la decepció. Són, diguèssim, termes inversament proporcional. Bueno, crec q tot el que t'havia d dir sobre el concert ja ho vaig fer ahir...

per cert, vaig a mirar si has penjat les fotus...

Muntsa dijo...

jo tb he escrit algo al meu blog.

;)

mirtres dijo...

enmishimats, tots!