viernes, 1 de mayo de 2009

# 213 Sedaiós

Les lletres de Sedaiós fan que torni a casa (desprès del concert al Heliogàbal) amb un somriure d'orella a orella dels que fan mal al cor. I la pell de gallina a moltes lletres fan que recordi que sí, que estem a primavera i que l'amor existeix fora d'aquests dominis inòspits.
Així que em disposo a recopilar algunes de les màximes de la vida que descriuren a les seves cançons (vaig a intentar sintetitzar):

- No tinc por a fer-me vell, sinó a que els meus pares es fagin vells. (Els vells)
- Tens mildoscents llibres a casa, a un li has posat el teu nom, però tots els altres encara no et recorden a ningú. (Bam bam)
- Només vull finals amb títols de crèdits. (Històries, llibres i cançons)
- Vull explicar-li contes abans d'anar a dormir. No sé que és tot això, busco una solució que és el guanyaria si moro d'amor. (Perdo el cap)
- El dolor és agradable, ja m'he acostumat, només espero que duri tota l'eternitat. (Perdo el cap)

Recordeu que aquí us podeu descarregar el disc!
:)

1 comentario:

Anrhick dijo...

És Pop :-D. Però s'ho curren.